Més enllà d’establir amb claredat quines són les obligacions fiscals de cada entitat, el calendari d’aquestes també acostuma a ser objecte de consulta, ja que hem pogut comprovar que força entitats esportives, sobretot les més petites i les menys professionalitzades, tenen dificultats importants a l’hora d’abordar aquesta temàtica vista la poca rigorositat dels seus pressupostos i la falta de coherència entre la realitat fiscal i el tancament de les temporades esportives:
Falta de rigorositat tècnica i formal dels estats comptables i dels pressupostos de les entitats esportives.
Qualsevol directiu o directiva hauria de ser conscient que, tal com estableix el règim econòmic dels estatuts socials de l’entitat, l’Assemblea General Ordinària de socis/es ha de reunir-se com a mínim un cop a l’any i ha d’aprovar, entre d’altres, la liquidació de l’exercici vençut i el pressupost per a l’exercici econòmic següent.
Per l’aprovació de “la liquidació l’exercici vençut” caldrà preparar tota una sèrie d’informació econòmica (normalment els comptes anuals) i per aprovar el pressupost econòmic de l’exercici següent cal preparar un document (el pressupost, el compte de pèrdues i guanys (pig) provisional, o el compte de resultats provisional… tots ells conceptes sinònims) per determinar si la diferència entre els ingressos i les despeses és positiva (superàvit) o negativa (dèficit).
És important comprendre bé el concepte d’ingrés i de despesa i d’entendre que els ingressos, tot i ser fluxos positius, no tenen per què correspondre’s amb tots els diners que efectivament entren a l’entitat i que les despeses no tenen per què correspondre’s amb la totalitat diners que surten.
Per posar un exemple, el pagament que qualsevol entitat afronta a l’hora d’adquirir una inversió (com per exemple un ordinador o un element mobiliari) no pot considerar-se en la seva totalitat com una despesa.
Coherència entre la realitat fiscal i el tancament de les temporades esportives.
Tot i que hi ha esports en els quals la temporada esportiva coincideix amb l’any natural, en molts d’altres no és el cas. La majoria d’esports d’equip veuen com les seves temporades esportives van de l’1 de juliol al 30 de juny aproximadament i, en canvi, la lògica fiscal de molts impostos com l’IVA o l’IRPF, va per anys naturals (de l’1 de gener al 31 de desembre).
Per a una correcta gestió econòmica i per complir amb les obligacions que la junta té cap a l’Assemblea General de Socis/es cal determinar amb exactitud si l’exercici econòmic de la nostra entitat coincideix amb la temporada esportiva, amb l’any natural, o amb qualsevol altra finestra temporal. Cal tenir present que l’Assemblea General Ordinària de socis/es ha de celebrar-se dins dels 6 mesos posteriors a la finalització de l’exercici econòmic de l’any anterior i que el tractament i liquidació de l’Impost de Societats (sempre i quan l’entitat estigui subjecte) ha de fer-se dins dels 25 dies posteriors als sis primers mesos del següent exercici econòmic.
Els impostos als quals habitualment estan subjectes les entitats esportives
Tot i que hi ha nombroses excepcions, els impostos als quals habitualment han d’enfrontar-se les entitats són l’Impost que grava la diferència entre els ingressos i les despeses meritades durant l’exercici econòmic o IMPOST DE SOCIETATS (IS), l’impost que grava les transaccions de béns i serveis o IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT (IVA) i l’impost que grava les RENDES DE LES PERSONES FÍSIQUES (IRPF).
Hi ha una quarta obligació fiscal, però que no esdevé un impost pròpiament dit; ens referim al 347 o DECLARACIÓ INFORMATIVA. DECLARACIÓ ANUAL D’OPERACIONS AMB TERCERES PERSONES.
Donat que la gestió econòmica, comptable i fiscal de les entitats esportives s’està tornant cada cop més complexa i global, poden sorgir altres marcs fiscals que l’entitat hagi d’atendre, però hem cregut convenient centrar aquest article en aquestes quatre obligacions per les conseqüències que pot aportar un mal encaix, gestió o enteniment d’aquestes.
L’impost de societats (IS)
L’impost de societats (IS) és un impost que grava el resultat econòmic de les organitzacions, és a dir, la diferència entre els ingressos i les despeses meritades durant un exercici econòmic determinat.
En el cas de les entitats esportives sense ànim de lucre, aquest resultat potdonar lloc tant a un superàvit com a un dèficit, sense que això alteri lanaturalesa no lucrativa de l’entitat.
Cal tenir present que el règim fiscal de les entitats esportives presenta particularitats importants, ja que moltes d’elles tenen la consideració d’entitats parcialment exemptes segons la normativa tributària vigent. Això significa que determinades rendes poden estar exemptes de tributació, mentre que d’altres no, en funció de la seva naturalesa i origen. Cada entitat haurà de determinar quines rendes estan exemptes i quines no, atenent a la seva activitat real i a la normativa aplicable.
En aquells casos en què l’entitat estigui obligada a presentar l’Impost de Societats, la liquidació es realitza mitjançant el model 200, que s’ha de presentar dins dels 25 dies posteriors als sis primers mesos següents al tancament de l’exercici econòmic.
En qualsevol cas, és fonamental que les entitats esportives tinguin clar quin és el seu exercici econòmic, que aquest
consti als estatuts socials i que existeixi coherència entre la realitat econòmica de l’entitat, la seva comptabilitat i el compliment de les obligacions fiscals que se’n deriven.
A més de la declaració anual de l’Impost de Societats, cal tenir present que determinades entitats poden estar obligades a efectuar pagaments fraccionats a compte d’aquest impost al llarg de l’exercici econòmic. Aquests pagaments a compte es formalitzen mitjançant el model 202 i tenen com a objectiu anticipar part de la tributació que, si escau,es regularitzarà posteriorment en la declaració anual.
En aquests casos, els pagaments fraccionats esrealitzen, amb caràcter general, durant els mesos d’abril, octubre i
desembre.
És important tenir en compte que aquestsimports no constitueixen un impost addicional, sinó un avançament de l’Impost de Societats, de manera que els pagaments efectuats mitjançant el model 202 es descomptaran de la quota final que resulti de la presentació del model 200.
L’impost del Valor afegit (L’IVA)
L’impost sobre el valor afegit (IVA) és un impost que grava les transaccions de béns, productes i serveis entre persones i organitzacions. Per la seva naturalesa i finalitat social, les entitats esportives sense ànim de lucre compten, en termes generals, amb un alt nivell d’exempció en relació amb aquest impost.
Amb caràcter general, els ingressos derivats directament del desenvolupament de la pràctica esportiva acostumen a estar exempts d’IVA, com és el cas de les quotes esportives o de les activitats pròpies de l’objecte social del club. Aquest règim d’exempció té com a finalitat facilitar l’accés a l’activitat esportiva i reduir la càrrega fiscal de les entitats que la promouen.
No obstant això, no totes les activitats que poden desenvolupar les entitats esportives gaudeixen d’aquesta exempció.
Activitats com el patrocini, la venda de productes (roba, material esportiu, marxandatge), la restauració, el subarrendament o cessió d’espais, així com la gestió d’esdeveniments o espectacles, estan habitualment subjectes a IVA. Aquestes realitats, cada cop més presents en el funcionament ordinari dels clubs esportius, comporten l’obligació d’analitzar acuradament l’encaix fiscal de cada activitat.
Quan una entitat esportiva realitza operacions subjectes a IVA, haurà de procedir a la seva liquidació periòdica, que amb caràcter general es fa de manera trimestral, mitjançant la presentació del model 303, dins dels terminis establerts per l’Agència Tributària. El termini habitual de presentació és fins al dia 20 del mes posterior a la finalització de cada trimestre, amb l’excepció del quart trimestre, que disposa de termini fins al 30 de gener de l’any següent.
A final d’any, i amb caràcter informatiu, cal presentar el resum anual de l’IVA, mitjançant el model 390, també
abans del 30 de gener de l’any posterior.
Cal tenir present que les operacions exemptes d’IVA no generen dret a deduir l’IVA suportat en les despeses
associades. Quan una entitat combina activitats exemptes i activitats subjectes a IVA, pot veure’s afectada per la denominada prorrata de l’IVA, un mecanisme que limita parcialment la deducció de l’impost suportat i que pot
tenir un impacte econòmic rellevant en la gestió del club.
Finalment, a diferència de l’Impost de Societats, l’IVA és un impost que sempre es regeix per l’any natural, de l’1 de gener al 31 de desembre, independentment de quin sigui l’exercici econòmic o la temporada esportiva de l’entitat.
L’IMPOST DE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES (IRPF)
L’IRPF és un impost que grava les rendes de les persones físiques i que normalment afecta a totes aquelles entitats que tenen treballadors o que compten amb la col·laboració de professionals independents que els giren factures amb retenció.
Tot i que la recent reforma laboral ha retallat força la temporalitat dels contractes i que la majoria de treballadors
i treballadores de les entitats esportives estan en règim de fixos discontinus, les entitats estan obligades a retenir (per més tard liquidar) l’IRPF dels treballadors i treballadores amb rendes subjectes i d’aquells professionals que
facturin amb la retenció corresponent.
La complexitat i les diverses fórmules de contractació per regularitzar la situació de determinades persones com per exemple els esportistes professionals, o el tractament dels premis en metàl·lic que alguns clubs (sobretot d’esports individuals) poden dotar per promocionar determinats esdeveniments esportius, pot generar la liquidació d’algun IRPF que l’entitat hagi retingut prèviament.
L’IRPF té pràcticament el mateix calendari que l’IVA. Es realitza una liquidació trimestral pels volts del dia 20 del mes
posterior a cada trimestre a través del model de liquidació 111 i de forma anual, cap al 31 de gener de l’any posterior, es presenta el resum anual o model 190.
A més de les retencions sobre rendiments del treball i de les factures de professionals, les entitats esportives també poden estar obligades a practicar retencions en concepte d’arrendaments o subarrendaments d’immobles urbans. Aquesta situació es dona, per exemple, quan un club esportiu lloga un local, una oficina, un magatzem o una instal·lació esportiva a una tercera persona o entitat.
En aquests casos, l’entitat esportiva actua igualment com a retenidora, i està obligada a aplicar la retenció
corresponent sobre l’import del lloguer i a ingressar-la a l’Administració tributària mitjançant el model 115, amb caràcter general de forma trimestral, seguint un calendari similar al de la resta de retencions.
A final d’any, aquestes retencions s’han de regularitzar mitjançant la presentació del resum anual, a través del model 180, abans del 31 de gener de l’any següent. Cal tenir present que no tots els lloguers estan subjectes a retenció (per exemple, determinats arrendadors o situacions específiques), motiu pel qual és important analitzar
cada cas concret.
El 347. DECLARACIÓ INFORMATIVA. DECLARACIÓ ANUAL D’OPERACIONS AMB TERCERES PERSONES
El model 347, o Declaració anual d’operacions amb terceres persones, no és un impost pròpiament dit i no
comporta el pagament de cap gravamen. Es tracta d’una declaració informativa mitjançant la qual les entitats esportives comuniquen a l’Administració tributària determinades operacions econòmiques realitzades amb
terceres persones durant l’any natural.
Estan obligades a presentar aquest model aquelles entitats que hagin realitzat operacions de compra o de venda amb una mateixa persona o entitat que, en el seu conjunt, superin els 3.005,06 euros durant l’any natural, IVA inclòs. Aquest criteri s’aplica amb independència de la naturalesa del tercer, sigui una empresa privada, una
entitat sense ànim de lucre o una Administració Pública.
En aquest sentit, les subvencions i ajuts, tant si tenen origen públic com privat, s’han de tenir en compte a l’hora
de determinar si se supera aquest llindar, sempre que es tracti d’operacions declarables segons la normativa vigent. Per tant, una entitat esportiva que hagi rebut d’un mateix ajuntament, o d’un mateix organisme privat, imports que
en el seu conjunt superin aquest límit, haurà d’incloure aquesta informació en el model 347.
Recentment, l’Agència Tributària ha incorporat al model 347 un nou camp anomenat “Número de convocatòria BDNS”, amb l’objectiu de millorar el control i el creuament d’informació en relació amb les subvencions i ajuts públics. Tanmateix, cal aclarir que aquesta novetat només afecta les Administracions Públiques o entitats que concedeixen subvencions, ja que són aquestes les responsables de registrar les convocatòries a la Base
de Dades Nacional de Subvencions (BDNS).
Les entitats esportives que actuen com a beneficiàries o receptores d’aquests ajuts públics no tenen cap obligació addicional, ni han d’informar el número de convocatòria BDNS en el seu model 347. En conseqüència, el tractament habitual de les subvencions per part dels clubs esportius no es veu modificat per aquesta novetat i continua regint-se pels criteris generals del model.
El model 347 fa referència sempre a les operacions corresponents a l’any natural vençut, amb independència de
quin sigui l’exercici econòmic o la temporada esportiva de l’entitat, i s’ha de presentar durant el mes de febrer de l’any següent.
Tot i el seu caràcter merament informatiu, el model 347 és una eina clau per a l’Administració tributària en el creuament de dades, motiu pel qual resulta fonamental que la informació declarada sigui coherent amb la comptabilitat de l’entitat i amb la resta de declaracions fiscals presentades al llarg de l’any.
Altres obligacions fiscals que poden afectar les entitats esportives
Més enllà dels impostos i declaracions que s’han exposat en aquest document, cal tenir present que determinades entitats esportives poden estar subjectes a altres obligacions fiscals, en funció de la seva estructura, del volum d’activitat i del tipus d’operacions que desenvolupin.
A tall d’exemple, algunes entitats poden veure’s afectades per impostos o declaracions com l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), determinats impostos municipals, o altres models informatius o de retencions vinculats a situacions concretes, com ara l’arrendament d’immobles, la cessió d’espais o la realització d’activitats econòmiques accessòries.
Aquestes obligacions no afecten de la mateixa manera totes les entitats esportives i, en molts casos, depenen de circumstàncies molt concretes. Per aquest motiu, és recomanable analitzar periòdicament la realitat econòmica i operativa de cada entitat per assegurar que el compliment fiscal s’ajusta a la seva activitat real.
