L’increment del salari mínim interprofessional (SMI) per a l’any 2026 ja és una realitat jurídica i econòmica amb impacte directe en la gestió de les entitats esportives. El Reial decret 126/2026, de 18 de febrer, publicat al Butlletí Oficial de l’Estat el 19 de febrer, fixa una pujada del 3,1% del salari mínim amb efectes retroactius des de l’1 de gener de 2026.
La nova regulació estableix un SMI de 40,70 euros diaris, 1.221 euros mensuals en 14 pagues i 17.094 euros anuals. En els supòsits en què les pagues extraordinàries estiguin prorratejades en dotze mensualitats, el salari mínim se situa en 1.424,50 euros bruts mensuals. Aquestes quantitats esdevenen el llindar salarial mínim legal aplicable a qualsevol persona contractada a l’Estat espanyol des de l’entrada en vigor de la norma.
Per a les entitats esportives, que en els darrers anys han vist com la seva activitat s’ha anat professionalitzant progressivament, l’actualització del SMI suposa una revisió immediata de les seves estructures retributives. La contractació de personal tècnic, administratiu, de manteniment o de direcció representa una de les principals partides de despesa i, alhora, un àmbit especialment sensible des del punt de vista normatiu.
L’efecte pràctic del nou salari mínim és clar: cap treballador pot percebre una retribució inferior a les quantitats fixades pel Reial decret 126/2026 . Aquesta obligació pot generar desajustos en determinades categories professionals, especialment en els nivells salarials més baixos previstos en alguns convenis col·lectius. Encara que una entitat estigui aplicant correctament el seu conveni de referència, pot produir-se la circumstància que alguna categoria quedi per sota del mínim legal i hagi de ser ajustada per garantir el compliment de la normativa vigent.
En aquest context, la revisió de les taules salarials esdevé imprescindible. Les entitats han de comprovar que, un cop aplicades les actualitzacions corresponents a 2026, cap persona treballadora percebi un salari brut anual inferior als 17.094 euros o a l’equivalent mensual que correspongui . Aquesta verificació és especialment rellevant en contractes a temps parcial, jornades especials o en aquelles categories amb retribucions més ajustades.
Cal tenir en compte que l’SMI opera com a salari mínim de referència en còmput anual, mentre que determinats complements salarials (com ara els plusos de transport, de treball en dia festiu o de nocturnitat) poden tenir un tractament específic segons el conveni aplicable . En el sector esportiu, on aquests complements són habituals, l’anàlisi detallada de l’estructura salarial resulta determinant per assegurar l’adequació a la nova regulació.
L’augment del salari mínim consolida la tendència dels darrers exercicis d’actualitzacions successives del llindar retributiu legal i reforça la necessitat que les entitats esportives mantinguin una gestió laboral rigorosa i permanentment actualitzada. En un entorn normatiu cada cop més exigent, l’adaptació anticipada i el control intern esdevenen eines clau per evitar riscos jurídics i garantir la sostenibilitat econòmica de les organitzacions.
